Leyendo a G.E. Moore

Leyendo a G.E. Moore
Ca'n Pastilla 27 Marzo 2016

martes, 6 de enero de 2015

El tío Sarito. Notas biográficas.

En la anterior entrada de este Blog, “Gauche divine”, hablé de mis ancestros por “culpa” de los cuales, yo había sido socialista desde “antes de la cuna”. Pero no mencioné a mi tío abuelo Sarito (Baltasar Champsaur Sicilia) esposo que fue de Elisa Sarmiento, hermana de mi abuelo Miguel, porque no llevo en mí ni una gota de su sangre. Y sin embargo el tío Sarito, de una forma indirecta pero muy profunda, influyó decisivamente en mis ideas. Trasmitió su forma de pensar a su cuñado (mi abuelo) el cual, a su vez, la contagió a mi abuela (Marie Porcel) de quien heredé yo muchas de las ideas, que me transmitió en las múltiples tertulias de tipo intelectual que mantuvimos siempre.
Baltasar Champsaur Sicilia
Por lo tanto yo sabía bastantes cosas del tío Sarito, pero de muchas otras sólo he sabido gracias a mi buena amiga Cristina Martí, especialmente a través de su magnífico libro “Baltasar Champsaur. Un Intel.lectual a Mallorca”.
De un artículo que Cristina escribió sobre su libro para la U.I.B. copio ahora aquí, toda una serie de notas biográficas sobre el tío Sarito (están escritas en catalán, y en ese honorable idioma, tal cual las “pego”). Y para que esta entrada, ya de por si extensa, no se convierta en interminable, reservaré para una próxima, el relato de sus principales influencias ideológicas.

Baltasar Champsaur Sicilia and the «Institució Mallorquina d’Ensenyament»
Cristina Martí Úbeda
Universitat de les Illes Balears
Libro de Cristina Martí

Resumen:
La figura del pedagogo de origen canario Baltasar Champsaur Sicilia es actualmente una de las menos conocidas en la historiografía mallorquina contemporánea de la educación. Hombre liberal y polifacético, permaneció en Mallorca durante dos etapas de su vida, participando en numerosas iniciativas relacionadas con la educación. Catedrático de francés del Instituto Balear, «insensato» y miembro del Ateneo Balear, y fundador del Centro Instructivo Obrero de Palma entre otras, quizás sea su participación en la Institución Mallorquina de Enseñanza, fundada por Alejandro Rosselló y heredera del krausismo de la Institución Libre de Enseñanza de Francisco Giner de los Ríos, una de las más interesantes y desconocidas. El presente artículo pretende acercarse a su figura y a su pensamiento pedagógico durante el último tercio decimonónico, que evolucionó considerablemente a lo largo de su vida, ya iniciado el siglo S. XX.
Baltasar Valentín Champasaur Sicilia, nascut a Las Palmas de Gran Canària el 3 de novembre de 1856 (1), Fou fill de Joseph Balthazard Champsaur Borel, marí francès que havia arribat a la Gran Canària procedent de Toulon l’any 1847, i d’Ana de los Ángeles Sicilia González, natural de l’arxipèlag Canari. La posició acomodada de la seva família possibilità a Champsaur una completa i acurada formació. L’origen del seu progenitor li permeté l’accés a la llengua i la cultura franceses, que més tard es convertirien en la seva professió, atès que fou docent d’aquesta llengua durant la resta de la seva vida. La seva formació va transcórrer entre la Gran Canària, França i Barcelona, en aquesta universitat cursà les assignatures de Geometria Analítica, Geometria Descriptiva, Càlcul Diferencial i Mecànica Racional durant els cursos 1880-81 i 1881-82. Alguns autors han assenyalat que els seus estudis superiors se centraren en les Lletres a la ciutat francesa de Montpeller, sense que haguem pogut constatar aquest fet, i que posteriorment validà aquesta titulació a Barcelona. Pocs anys abans, més concretament l’1 de novembre de 1879, va contreure matrimoni a Las Palmas amb Elisa Sarmiento Salom, originària de Palma, raó per la qual suposam que segurament entorn dels anys 1882-1885 va arribar a la nostra illa per instal•lar-s’hi.
El matrimoni residí a Mallorca en dues èpoques de la seva vida. La primera estada abraça el període comprès entre el 1882-85 i el 1897, any en què, aprovades a Madrid les oposicions a la càtedra de Francès «con un brillante resultado», Champsaur Sicilia fou traslladat a Girona per a la seva incorporació com a catedràtic numerari de Llengua Francesa a l’Institut General i Tècnic de la mateixa ciutat. Durant aquest període participà activament en diverses iniciatives de caire cultural i educatiu a la nostra illa; fou, entre d’altres, «insensat» (2) i membre de l’Ateneu Balear, promotor i fundador del Centre Instructiu Obrer de Palma (3), actiu col•laborador i director del diari La Última Hora l’any 1894 i professor de la Institució Mallorquina d’Ensenyament. A més, cultivà el gènere periodístic en publicacions mallorquines de la més diversa índole, en les quals tractà tot tipus de temàtiques. Hom pot trobar articles seus a diaris com La Última Hora, a setmanaris de caire obrerista com El Obrero Balear —socialista—, El Ideal o La Unión Republicana —de tendència republicana—, a revistes com El Ateneo. Revista científica, literaria, artística, y bibliográfica, publicació de l’Ateneu Balear, o al Boletín de la Institución Mallorquina de Enseñanza, aportació que analitzarem més endavant. Així mateix, impartí conferències en diversos fòrums del moviment obrer i amplià la seva producció bibliogràfica. A l’illa de Mallorca publicà les obres Álbum de las cuevas de Artá y Manacor (1885), Limosna (1896), Crestomatía Francesa. Trozos recopilados (1898) i posteriorment Adelante: febrero 1934 (1934).
Caricatura en La Careta
La segona etapa de Champsaur a Mallorca s’inicià a partir de 1906 i es perllongà fins a l’estiu de 1911. Durant aquesta estada, aquest cop ja com a catedràtic de Llengua Francesa de l’Institut General i Tècnic de les Balears, continuà amb la seva implicació sociocultural i educativa. Per altra banda, de la seva activitat política en aquest període, en desconeixem molts aspectes. Això no obstant, encara que no podem afirmar la seva militància activa, el professor Champsaur probablement inicià la seva vinculació amb la política en cercles republicans i evolucionà cap a posicionaments socialistes. Ja hem comentat anteriorment la seva implicació en la creació del Centre Instructiu Obrer de Palma i les seves nombroses publicacions a la premsa obrera. No debades, una vegada retornat a la Gran Canària, milità activament en el Partit Socialista, concretament a l’agrupació de Las Palmas.
Finalitzada l’època estival de 1911, Champsaur retornà definitivament a la seva illa originària, on continuà la tasca de catedràtic a l’Institut de les Canàries fins a 1919, i a l’Institut de Las Palmas fins l’any 1924, en què es jubilà. Durant tot aquest temps continuà publicant articles i ampliant la seva producció bibliogràfica. Entre d’altres, cal destacar Nueva religiosidad: La vida como esfuerzo indefinido (1913), Hacia la cultura europea (1917), Por el ideal socialista (1923), La escuela laica (1930) i La moral independiente (1931). Finalment, morí a Las Palmas a l’edat de setanta-vuit anys, el 23 d’agost de 1934.

Busto de Champsaur en Las Palmas
Notas:
(1) Les dades biogràfiques, a hores d’ara encara incompletes i en procés de recerca, presentades en aquest article han estat recollides a partir de diverses fonts. En primer lloc, voldria destacar la presència de fonts orals. En aquest sentit he d’agrair la col•laboració i l’ajuda inestimable de Caridad Sarmiento Porcel, filla dels desapareguts Miguel Sarmiento Salom i Maria Porcel Bouché, la qual ens va apropar, tot i que de manera difusa, a alguns dels records que guardava de la seva infantesa a la Gran Canària, on coincidí en l’espai i en el temps amb Baltasar Champsaur al llarg dels anys vint. Hem d’aclarir que Elisa Sarmiento Salom, esposa del nostre home, era la major d’una família de cinc germans entre els quals es trobava Miguel Sarmiento, pare de Caridad. Per tant, Champsaur i Elisa foren els seus oncles. Aquesta entrevista fou realitzada el dia 30 de gener de 2002 a la seva residència actual, al núm. 67 del carrer Blanquerna de Palma, i fou possible gràcies a la col•laboració i a l’ajuda d’Emilio Alonso Sarmiento, fill i nét de Caridad i de Miguel Sarmiento respectivament, el qual em facilità les primeres informacions sobre la seva família. Una altra aportació inestimable que no podem obviar ha estat la de Mauricio González, descendent de Champsaur, que em facilità informació i una fotografia del professor procedent del seu àlbum familiar, que serà inclosa en treballs posteriors. Dels escassos estudis publicats sobre la seva figura, alguns aborden la seva biografia. És el cas de la professora GONZÁLEZ PÉREZ, T. (1996). «Un canario defensor de la escuela laica: Baltasar Champsaur Sicilia (1856-1934)», Anuario de Estudios Atlánticos, núm. 42, Madrid-Las Palmas: Patronato de la «Casa Colón», que amablement em facilità aquest número de la revista des de les illes Canàries i NEGRÍN FAJARDO, O. (1982). «Retablo de educadores canarios contemporáneos: de Viera y Clavijo a Champsaur Sicilia», Anuario de Estudios Atlánticos, núm. 28, Madrid-Las Palmas: Patronato de la «Casa Colón».

(2) Amb el nom d’«insensats» coneixem un grup d’intel•lectuals regeneracionistes que de la mà de Miquel dels Sants Oliver iniciaren l’any 1890 una estratègia de crítica als defectes de la Mallorca de finals del segle XIX a través de la publicació continuada d’articles a la premsa mallorquina. Amb aquests articles els «insensats», convertits en un col•lectiu d’opinió crítica, pretenien provocar una regeneració social que consideraven molt necessària. Alguns dels intel•lectuals que formaren part d’aquest grup foren el ja citat Miquel dels Sants Oliver, Enric Alzamora, Mateu Obrador, Pere d’Alcàntara Penya, Bernat Calvet, Eusebi Estada, Lluís Martí i el nostre professor, Baltasar Champsaur. Vegeu: PONS I PONS, D. (1998). Ideologia i cultura a la Mallorca d’entre els dos segles (1886-1905). Palma: Lleonard Muntaner, pàg. 71-91.

(3) El Centre Instructiu Obrer de Palma fou constituït l’any 1897, com a escola obrera i espai de conferències, a partir de la iniciativa del nostre professor. Vegeu: «Historia de la organización obrera en Mallorca», pàg. 1, 2 d’El Obrero Balear, Palma, 1 de febrer de 1908. Situat inicialment al carrer de la Pau, núm. 12, segons la premsa de l’època es tractava d’un local decorat modestament, i que contenia diverses sales amb material dirigit a la instrucció dels obrers i dels seus fills: mapes, esferes geogràfiques, pupitres, pissarres, etc. De la seva inauguració coneixem el que publicà la premsa de l’època. En aquest sentit podeu consultar: «El Centro Instructivo Obrero», pàg. 2 de La Última Hora, núm. 1.238, dimecres, 14 d’abril de 1897 i La Almudaina, núm. 3.447, pàg. 3, Palma, 15 d’abril de 1897.

Palma. Ca’n Pastilla a 6 de Enero del 2015.

No hay comentarios:

Publicar un comentario